Sima de los huesos

Gràcies a les seves condicions la Sima de los Huesos
 ha premés la conservació d'un gran registre fòssil

Crani número 5 o Miguelón, és el crani
de Heidelbergensis més ben conservat del món

El jaciment Sima de los Huesos és una petita càmera situada a la base d'un pou de 13 metres de profunditat que es troba en la part més profunda de la Cova Major. S'hi ha trobat una gran quantitat d'ossos d'animals i humans magníficament conservats. Els sediments d'aquest lloc daten de fa 430.000 anys com a mínim, és a dir, del Plistocè mitjà.

El que fa important aquest jaciment és la gran quantitat de restes humanes trobades, més de 5000 fòssils, que pertanyen a un grup d'uns 30 individus d'una única població de l'espècie Homo heidelbergensis (considerada ancestre d'Homo neanderthalensis) de molt diferents edats i ambdós sexes. Aquestes restes representen més del 90% dels fòssils humans recuperats per al Plistocè Mitjà de tot el món.

De les restes humanes recuperades destaquen disset cranis, 10 entre els quals es troba el crani número 5 que és el crani d'Homo heidelbergensis millor conservat del món i rep, popularment, el nom de "Miguelón" en honor a Miguel Indurain. Hi ha gran quantitat d'ossos de tot tipus, des pelvis, com"Elvis" és la pelvis més completa del registre fòssil. Va pertànyer a un individu masculí, de 175 cm d'alçada i 95 quilograms de pes. S'ha arribat a la conclusió estudiant-la que l'Homo heildebergensis era tan alt com nosaltres, però més robust. La cavitat pèlvica era major, facilitant el part en les dones.

Excalibur va marcar un abans
 i un després en les investigacions
arqueològiques

Es creu que aquest era un lloc d'enterrament humà i de Excalibur. Es considera que Excalibur és un present a algun dels difunts enterrats en aquest lloc, el que indicaria l'existència d'una ment simbòlica i reflexiva, preocupada pels problemes eterns de la vida i la mort i amb capacitat de sentiments. Això assenyala a Homo heidelbergensis com un ésser humà complet, ja no en el físic, sinó en l'espiritual.
culte als difunts, únicament s'ha trobat una eina lítica entre totes les restes, aquesta eina, un bifaç, està sense usar i és de quarsita vermella; va ser trobat el 1998 i va rebre el nom d'Excalibur.
Excalibur podria demostrar que els Homo heidelbergensis ja tenien conciència de la mort i que per tant van ser els primers en dur a terme rituals fúnebres, que comprenien com es pot observar ofrenes als morts





Per a més informació, consulta aquests video sobre la recreació d'un Homo Heidelbergenis:

L'estudi tafonòmic d'una petita part de les fractures trobades en els ossos, típiques de la fase bioestratinómica, indica que podrien deure a forts impactes per caiguda dels cossos des dels tretze metres de caiguda lliure que té l'avenc, mentre que les fractures en els ossos llargs són compatibles amb trencaments, aquest cop postdeposicionals, pròpies d'enterraments col·lectius.1

Entre les restes de carnívors trobats hi ha una gran quantitat de restes d'ós de l'espècie Ursus deningeri, més de 180 individus.

Aquest jaciment, per les troballes en ell realitzats és únic al món.